Tinc entès que, quan es va estrenar Star Wars (1977), un crític conservador, en un article, va titllar la pel·lícula de "Western de l'espai". Penso que, a banda de les pistoles "blaster" penjant del cinturó, l'ambient desèrtic de Tatooine i un fragment musical concret del tema principal, no hi he vist pas més elements de Western en aquella pel·lícula. En canvi, quan em diuen "Western de l'espai" penso precisament en una pel·lícula per sobre de cap altra. Parlo d'Outland (Peter Hyams, 1981). Tot el seu plantejament argumental és evidentment similar a High noon (1952), la peli que en castellà es coneix com a 'Solo ante el peligro'. Podríem dir que, en essència, tan sols canvien la ubicació i època de tot plegat, mentre els uniformes de miners (gorra de beisbol, mono de treball, calçat esportiu), propis de l'època en què es va fer la pel·lícula (veieu North country (2005) i ho comprovareu), substitueixen la indumentària de cowboy.
D'altra banda, Outland és una pel·lícula de ciència ficció, i com a tal penso que està predominantment influenciada per l'exemple d'Alien (1979). No tan sols la tecnologia, tal i com s'imagina a l'època, amb ús dels ordinadors del moment, sinó també els efectes especials, l'ús de maquetes, el tractament de la fotografia i l'estil de la banda sonora, són reminiscents d'aquella pel·lícula.
Outland sempre m'ha agradat molt. Personalment, us diria que la prefereixo a Blade Runner (1982), la qual em fa l'efecte d'haver estat una mica sobrevalorada. M'agrada la simplesa d'Outland, amb els seus personatges i el seu repartiment d'actors. M'agrada el seu tractament realista de l'acció, d'una violència no pas constant ni exagerada sinó puntual i breu, però tanmateix espectacular. M'agrada el suspens predominant, aguditzat per l'expectació sobre l'arribada de la llençadora (shuttle). Tot plegat governat per la claustrofòbia tecnològica de la base minera a l'espai i l'amenaça de la descompressió, de l'espantosa i instantània mort en l'"atmosfera zero".
Fins aquí el comentari d'Outland. Tan sols vinc a recomanar-la en general. Oh... a mode d'anècdota, us diré que vaig comprar (importat de l'estranger) el CD amb les bandes sonores orquestrals d'aquesta i d'una altra pel·lícula, Capricorn One (1978), la qual és del mateix director, Peter Hyams. La música d'ambdúes pel·lícules fou a càrrec del compositor Jerry Goldsmith, i no està gens malament.
Gràcies i a reveure!
A.
