Doctor Sleep (2019)

Ahir a la nit vaig veure Doctor Sleep (2019) i em va encantar. Vaig disfrutar moltíssim. Avui, aprofitant que tinc el dia lliure perquè he demanat festiu a la feina, dedicaré una estona a comentar-la i recomanar-la a tot el públic adult en general. Aviso que el següent escrit no conté pas cap element de tipus "spoiler" que espatlli la sorpresa de veure-la per primera vegada.

De la mateixa manera que The Empire strikes back (1980) i Terminator 2: Judgment Day (1991), per citar un parell d'exemples de grans "segones parts", de dignes continuacions dins de la seva saga, Doctor Sleep és una pel·lícula excel·lent. No tan sols la trobo perfectament digna de la seva predecessora; també llueix pròpiament, com a pel·lícula sòlida en ella mateixa, característica que considero fonamental perquè una pel·lícula, independentment de formar part d'una saga, ens mereixerà tanmateix una valoració singularitzada com la de qualsevol altra obra.

Moltes "segones parts", les que confirmen el prejudici de que "les segones parts sempre deceben", són productes en els quals evidentment es confiava de manera cega en l'èxit comercial de l'obra prèvia i, probablement per una manca d'esforç total o parcial, de vegades per la ingenuïtat de vessar tots els esforços en un aspecte de la pel·lícula (p.e.: els efectes especials) sense tenir cura d'altres (p.e.: el guió), resulten pel·lícules decepcionants. No és el cas de Doctor Sleep, perquè el conjunt d'elements que conformen la pel·lícula estan ben treballats.

És clar que el vincle de la pel·lícula amb The Shining (1980) és tan marcat com aparentment absolut. Les referències argumentals, les seqüències de recreació i d'homenatge a l'anterior, així com les similituds tècniques i els recursos basats en el referent són tan abundants que sembla del tot necessari, més que tan sols recomanable, haver vist The Shining abans. Personalment, quan era un nen vaig veure per primera vegada The Empire strikes back i Terminator 2 abans de les seves respectives predecessores, i no per això en vaig gaudir menys. Recomano veure The Shining -qui no l'ha vista ja?- abans que Doctor Sleep, però estic segur que, per la seva qualitat, la pel·lícula es sosté en ella mateixa davant de qualsevol espectador, des del total desconeixedor al "fan" que ha gaudit de l'anterior i potser de les novel·les.

Al meu parer, l'ingredient més sòlid d'aquesta pel·lícula és el de gaudir d'una bona història, amb un bon guió de Mike Flanagan, que és tanmateix el director i l'editor. Podem derivar la conclusió que el tal Flanagan ha fet un treball digne de les pel·lícules que anomenem "d'autor" perquè s'ha dedicat a tenir cura de més d'una tasca principal per tal de gestionar l'obra refinadament i en conjunt. No obstant, com deia, crec que tot ve sostingut per una bona història, per una ficció ben enginyada, i el mèrit d'això recauria de nou en la novel·la homònima en què es basa el guió. Com en el cas de The Shining (1977), la novel·la Doctor Sleep (2013) és també obra de l'escriptor Stephen King. La darrera no l'he llegida, però em sembla lògic pensar que sense aquesta novel·la no n'hagués estat possible l'adaptació ni cap altra continuació de tan bona qualitat.

En la línia del que deia abans sobre la solidesa pròpia de la pel·lícula, amb la convicció de que la història narrada és el seu punt fort, m'ha agradat com aquesta brilla amb tot el que és profitós i efectiu de l'estil simple i l'imaginari contemporani d'Stephen King. En sí mateixa, i sense haver llegit la novel·la, sospito que Doctor Sleep és una bona adaptació. Desconec el grau de fidelitat amb el llibre, però crec que la fidelitat no és necessàriament el factor que fa bona una pel·lícula. Una peli és una peli, i el cinema que adapta literatura podrà "transformar" el text en un guió tan lliurement com sigui necessari, d'entrada i prèviament a treballar amb els elements de l'art cinematogràfic, que són diferents dels de la literatura. La fidelitat és recomanable, però no imprescindible. Tan sí com no, el que venia a dir és que algunes adaptacions al cinema de les novel·les de King poden resultar quelcom fluixes, com a pel·lícules en sí mateixes. Penso ara en Needful Things (1993) o en Apt Pupil (1998). Tot i així, sembla que l'estil i enginy amb què treballa l'escriptor fan tot el seu cànon propens a proliferar amb bones i interessants adaptacions. No n'he vist ni la meitat, però sempre m'han agradat Carrie (1976), Christine (1983), Stand by me (1986), It (1990) i The Green Mile (1999), entre d'altres. Em pregunto ara mateix si mai hi ha hagut un escriptor tan prolífer en generar adaptacions com Stephen King.

Per no allargar-me més, passo a recomanar Doctor Sleep a tothom, sense oblidar-me de lloar el treball dels actors i actrius. "¡Bravo!" a tots i totes, principals, secundaris, joves i grans. L'escocès Ewan McGregor ho fa molt i molt bé. Se'l veu més madur i generós que en altres treballs de joventut. En particular, m'han agradat molt l'actriu sueca Rebecca Ferguson i el seu personatge. Tot i la simple vilesa del rol, penso que l'actriu contribueix a dotar-lo d'una innata magestuositat. Ella em recorda a d'altres esplèndides actrius de semblant similar, com Julia Ormond, Catherine McCormack o Francesca Neri, el visage i la presència de les quals em fan agenollar i em marquen amb una impremta perdurable d'ençà de la primera pel·lícula on les veig.

He mirat de reüll l'article de la Wikipèdia, que menciona que alguns crítics, tot i que han lloat la pel·lícula, lamentaven la seva "llarga durada". Tonteries! Què fàcil és recaure en l'automatisme i en el cliché de jutjar severament les "segones parts", tot posant-se pedant per mirar de retreure el que es pugui. No us perdeu Doctor Sleep. Tan se val que sigui una "segona part". Al meu parer, és una pel·lícula digna d'admiració i sense cap ni un defecte, vehicle que et farà gaudir esplèndidament d'una bona història fantàstica.

A.